Història del pantà de Relleu

              
                   EL PANTÀ DE RELLEU

                          Paco Maciá Fuster

                                            Agost de 2011

Encara que la gestació del pantà de Relleu va començar ja en els tems de Felip III (1578-1621), Es desconeix la data exacta de l'inici de la seua construcció. Abans a l’autorització reial, només es van poder estudiar els paratges del llit del riu Amadorio per a poder decidir el lloc idoni i menys onerós per a la construcció de la presa, decidint que el més favorable i adequat era l’estret afrontant amb el terme d’Orxeta però dins dels límits de Relleu.

        En 1630 es reprèn novament l’empresa quan el Síndic de La Vila Joiosa acudeix al Rei Felip IV (1606- 1665) exposant la decadència de la vila per la falta de collites a causa de l’escassetat d’aigua per a reg. La sol·licitud va ser remesa el 10 d’octubre d’eixe mateix any al Virrei de València que, junt amb la Real Audiència, havia d’informar el Rei de la petició. El Senyor de Relleu i l’Administrador de l’Encomana d’Orxeta, van manifestar la seua oposició a la sol·licitud de La Vila Joiosa, però les seues al·legacions van ser descartades per falta de fonament.

      Al juliol de 1631, l’Audiència va enviar un arquitecte perquè reconeguera el lloc i tinguera en compte les pretensions de totes les parts involucrades.

Al febrer de 1632, el Rei va ordenar a l’Audiència un nou reconeixement per part de dos pèrits “pràctics en semblants fàbriques” i a costa de les arques vileres. Les seues conclusions van ser remeses al Virrei i per este al Rei al desembre del mateix any, mentrestant, el monarca rebia una nova representació de La Vila Joiosa.

      Els fonaments del Senyor de Relleu en contra de l’obra no van haver de quedar molt clars en els anteriors informes, per la qual cosa, al març de 1633, de nou el monarca va ordenar al Virrei la verificació dels mateixos, i dos Doctors de la Facultat de Medicina de la Universitat de València van ser els encarregats d’examinar “in situ” les circumstàncies de les al·legacions.

      Davant de la imminent aprovació de l’obra, Orxeta es va retirar del pleit a l’agost de 1633, però Relleu encara va interposar diverses al·legacions als capítols proposats per La Vila que van ser denegades.

     La Vila Joiosa durant molt de temps va sol·licitar i suplicar davant Sa Majestat el Rei Felip IV, l’autorització per poder alçar una presa a la que embassar l’aigua per regar les seues hortes i després de més de 20 anys, el monarca va fer que eixa aspiració del poble viler fora una realitat, firmant el Reial Despatx pel que s’autoritzava al poble de La Vila construir un pantà. Eren les 11 del mati (el Rei signava els despatxos a eixa hora) del dia 8 de Maig de 1653.

      Per mitjà d’este document es van concedir a La Vila Joiosa capítols que van fer possible el finançament de l’obra. El repartiment de les aigües era competència exclusiva dels oficials de La Vila i els regants, només els veïns d’esta última, obtindrien l’aigua en proporció a la terra que tingueren.

      S'especificava el pagament per tots els veïns sense excepció per a les actuacions necessàries per a la conservació de l'obra. Es va autoritzar la construcció en terme de La Vila de nous molins i forns davant del previsible augment de la població.

 

Finalment, s'excloïa a les poblacions d'Orxeta i Relleu dels possibles beneficis del pantà ja que la construcció de la presa es realitzaria en zona estèril i muntanyosa d'ambdós termes. A pesar d'això, el Comte, Senyor de Relleu, no va deixar mai d'oposar-se i de reclamar contra el pantà i contra La Vila joiosa.

Es desconeix, no obstant això, la data de l'inici de la seua construcció i la de la conclusió de la seua primera fase. Alguns autors situen l'inici en 1689. Estiga o no encertada la datació, si que es pot assegurar que en la primera dècada del segle XVIII, encara que no conclosa totalment, ja retenia les aigües de l'Amadorio i possiblement també gran quantitat de llims.

La paret s’alçà fins on aplegaren els recursos econòmics, no podent, per manca de mitjos, alçar-la fins l’altura projectada. Fins i tot, serví per que els 200 regants que utilitzaven les seues aigües, feren mes fèrtils les seues hortes, però degut al pantà, els camps vilers foren canviant de secà a regadiu i l’any 1772 passaven de 1000 els regants, augmentant La Vila el seu comerç terrestre i marítim gracies al beneit pantà.

L’any 1790, degut al creixement de l’horta vilera i sent l’obra vella del pantà molt deteriorada, amenaçant ruïna per les penetracions de les aigües a la paret i aprofitant que les collites del any anterior havien segut prou copioses en gra i hortalisses  i degut allò, tots els llauradors vilers podien contribuir al sufragi de  l’obra, s’acordà apanyar l’obra vella i a mes l’alçada d’uns pams mes de paret.

El Reial Consell acordà alçar la paret del pantà 10 pams i continuar la seua elevació fins el que es pogueren gastar. Però com les relacions entre vilers i relleuers eren les que sempre han segut entre pobles veïns, el Reial Consell acordà en primer lloc la construcció d’una caseta per la guàrdia, fent-se saber per edicte públic que cap veí de Relleu fera perjudici a dita obra, donant compte al Corregidor de Xixona pel seu compliment per les viles de Relleu i La Vila.

Així i tot, el poble de Relleu amb el seu retor, el prior del convent i altres particulars amb el consentiment de l’ajuntament i representant al Comte de Puñoenrostro, senyor de Relleu, feren oposició a l’obra pels perjudicis que la pujada de l’aigua embassada poguera fer a les terres del poble com les possibles malalties que portaren les aigües embassades.

Sent necessari la tallada de llenya per fer la calç i altres menesters, l’amo directe del poble junt a veïns de Relleu, es resistiren a consentir dits talls de llenya així com  traure pedra i altres materials que La Vila necessitava per realitzar l’obra.

Les autoritats vileres dubtaren en la forma d’actuar per fer valdre els seus drets i poder realitzar el recurs corresponent a la Reial Audiència o anar a altre tribunal  per tindre la seguretat de poder realitzar els treballs requerits al pantà, ja que la Justícia de Relleu prenia i posava pres a qualsevol viler que veien realitzant dits treballs.

El Síndic Prior va ser a Relleu a prendre testimoni avant l’escrivà, fent constar els desperfectes ocasionats pels seus habitants, sabotejadors del pantà, havia un trencat d’onze pams i quart, la caseta de la guàrdia tenia part de la teulada llançada a terra, la fumera totalment derruïda, una taula que servia de pessebre tirada a l’aigua, la porta sense forrellat i feta pols. En vista de tot allò i dels crits i amenaces dels de Relleu en que tot el que construïren durant el dia, ells ho trencarien durant la nit, va passar escrit  a la Reial Audiència del que va ocórrer, i degut allò, el jutge de dita institució, va manar publicar a Relleu un despatx informant que baix sanció de 50 lliures, cap individu pogué  tirar pedres o qualsevol altra cosa al got del pantà ni fer mal a la paret i a la caseta.

El Reial Consell va sol·licitar que en cas de no agafar els delinqüents, les responsabilitats recaigueren  a l’ajuntament de Relleu tal com passava al partidor d’Orxeta.

A pesar de tots els impediments que Relleu va posar a esta obra des del principi de la mateixa, es va dur a terme un recreixement de la presa en poc més de 5 metres d'altura i 4 de grossor que va aconseguir alçar la paret fins als 31,85 m.

Actualment la seua capacitat és d'uns 0.6 Hm cúbics i el ràdio de la presa és de 60 metres, constant en tot el mur, però l'angle és molt menys baix, on la tancada s'estretix fins als escassos 2 metres i la pressió de l'aigua és major, per la qual cosa requerix un mur més gros i de gran rigidesa. Als 28 metres d'altura, límit de l'obra original, s'obri fins als 40 metres, amb la qual cosa bastaven 10 m. de grossària del mur.

La gent de Relleu va demostrar en aquet assumpte, fer unió front al  que consideraren una intromissió a les seues terres i una injustícia el espoli dels seus montes i els seus boscos de manera gratuïta, però el cas fou guanyat per La Vila per què les seues autoritats van fer prevaldre un dels seus privilegis que Bernat D’en Sarrià, vicecanceller del Rei, donà a la seua carta pobla als habitants de La Vila Joiosa, consistent en poder tallar llenya per al que volgueren en tot el seu senyoriu i aquest comprenia tot el territori dins del que s’utilitzava com mesura la “barxilla sarriana”, estant Relleu dins d’aquet territori. Per tant La Vila era lliure de pagar per tallar llenya per l’obra del pantà.

De totes maneres, mal ho passaren els vilers mentres va durar la que fou una de les obres mes importants, que a més va propiciar el principi del desenvolupament de La Vila.

BIBLIOGRAFIA

Pablo Giménez Font- El pantano de Relleu y el riego de la huerta de Villajoyosa (1653-1879). Investigaciones Geográficas, enero-abril, nº 30. Universidad de Alicante.

Documentació de l’arxiu de l’autor d’aquest article.

TRANSCRIPCIÓN

Carta a la Audiencia de Valencia por destrozos en el pantano de Relleu. Febrero de 1790.

 

    1ª página                                       

1ª          Muy Sr. Nuestro: Habiendo ocurrido la novedad de que en la pared del pantano se habían quitado unas piedras de la última hilera, empezado un hornillo (agujero) en la pared y en la casita diferentes roturas, determinamos que sin pérdida de tiempo se formase petición y pasase el Síndico General a Relleu pidiendo testimonio de todo, y en efecto en el mismo día que pasó otro Síndico se libró por el escribano de Relleu testimonio por el que consta que en la hilera última de piedras hay una rotura de once palmos y cuarto, y las piedras, una se encuentra en el barranco y las demás se recela que pararán dentro del cubo,  este aparte derruido, a cinco palmos de la pared hay empezado un hornillo de poco más de un palmo de profundidad y otro de anchura, en la casa se advierte de perjuicio parte de su tejado desmoronado, la chimenea por dentro y fuera derruida en todo, una tabla que servía de pesebre arrojada al agua, la puerta sin cerrojo y el lugar------------------------------------------------------------------------------------

                    
                               2ª página

          que este ocupaba, hecho astillas. En vista de todo y de las amenazas y voces de los de Relleu sobre amenazar que lo que se haga de día en el pantano lo desharán de noche, observaciones que se han hecho de algunos sujetos de mal vivir, rondones del pantano y muchas más noticias que se han adquirido, teniendo presente el despacho ganado del Real Consejo que por D. Jacinto Miguel de Castro, juez de esa Real Audiencia, se mandó publicar en Relleu que bajo multa de 50 libras, ningún individuo de Relleu arrojase piedras ni otra cosa en el cubo, ni hicieran daño a la pared del pantano ni casita, para el mejor acierto se ha deliberado se le escribiese a VM como el más interesado en los riegos de ésta, para que en vista de todo tome los oportunos informes. Si el recurso para averiguar los malhechores debe ser en esa Real Audiencia o por dimanar aquel primer despacho del Consejo se deberá acudir a éste, pues de no tomarse una pronta---------------------------------------------------------------------------------

               
                              3ª página

p         providencia, pasando comisionado a indagar y averiguar los pasajes y de su vista obligar a la responsabilidad al ayuntamiento de Relleu, según como sucede en el partidor de Orxeta, quizá no se podrá remediar algún estrago, pues solo el alcalde mayor de dicha villa es propicio a esto. Y así empezamos que con la viveza que estila tomar las cosas, este asunto que tanto importa, lo ejecute con la posible brevedad. Y en el ínterin quedamos para servir a VM, esperando nos dispense sus preceptos que obedeceremos con la más fina voluntad.

                         Dios guarde a VM         Villajoyosa 6 de febrero de 1790.

                                                                     BLM de VM (besan la mano de Vuestra Merced)

                          P.D.                               Ss ms atos serves. (sus más atentos servidores)

          Alfonso es abogado                              D. Jayme Lloret

          de la villa de Relleu                               Bautista Esquerdo

          y pariente muy cerca-                            Phelipe Llinares

          no del Procurador Gral. del                 D. Juan Zaragoza

          Sñor. de dicha villa.

                                                              Por mandato de dichos SS

                                                                    Pedro Miguel, escribano

 

Se autoriza la reproducción de la información contenida en esta publicación, siempre que la fuente sea citada. La documentación se adjunta incompleta, en caso de que te interese la totalidad de la misma, ponte en contacto con el autor del artículo.